Després d’una temporada instal·lats a l’Empordà, en Quim Torres i na Len Mesquida han tornat a casa, a Menorca. L’illa és la veritable protagonista del segon disc de Delên, “Bonanova”, cuinat amb calma i amor, ple de “petits detalls que s’han de mirar”, tal com canten a “Ets ametlers”.
Un disc que, com indica el títol, és una bona notícia. O moltes bones notícies repartides en 12 cançons. D’entrada, cal saber que Bonanova és una casa de pagès –“lloc”, en menorquí- del camp de Ciutadella que presideix el paisatge des d’on s’ha gravat el disc. El seu nom resumeix l’ànim dels components del grup en tornar a casa i culminar feliçment un disc de llarga gestació, tres anys després del debut “Sa roba estesa”. La il·lustració de Cristòfol Pons ho resumeix a la perfecció des de la portada.
Un retorn a casa que es nota a cada racó del disc. Menorca és present a totes les cançons, presentant-se de mil formes. Ens fa llepar els dits amb “pots de tomàtiga, arrop i figat”, enyora paisatges que s’han malmès i dóna alè als que perduren, es fa a la mar per pescar raors (rasons, lloritos) o per evocar vells naufragis, i ens marca el pas dels dies a través de les quatre estacions, amb neu, pluja, vent i sol.
Pel que fa a la música “Bonanova” destaca pels arranjaments preciosistes, on les cordes (“Moix de finestra”, “Ets amelters”) comparteixen espai amb guitarres elèctriques que creen evocatius paisatges sonors (“Dunes artificials”, “Fa moltes hores”). Per trobar aquest so ha estat clau la producció de Jaume Pla (Mazoni) així com el treball de grup amb l’Aitor Arriaran (guitarra elèctrica), Joan Torres (baix), Pau Marquès (violoncel) i Dani Benejam (bateria). I un altre factor: la calidesa addicional que et dóna el sol fet de gravar al menjador de casa.
“Bonanova” és tot això i més. O també podríem resumir-ho i dir que, senzillament, són cançons. En Quim i na Len fan cançons d’aquelles que només cal escoltar una vegada per saber-les i per estimar-les, melodies de punta al coixí que queden a la ment i et dibuixen un somriure quan les recordes. Feu la prova: poseu “Neu a Menorca”, “Moix de finestra” o la carta de presentació, la colorista i tendra “Quan xerres amb ets ulls”, i ho podreu experimentar en primera persona.
Si algú té pensat escapar-se aquest estiu a Menorca, que no oblidi posar aquest disc als auriculars tot just pujar al vaixell o a l’avió. I qui no ho tingui previst, amb “Bonanova” ha trobat la millor excusa.
--------------------------------------------------------------
Sentint “Sa roba estesa”, amb la seva música serena i delicada, pot semblar que delên acaben d’arribar i no alcen massa la veu per no fer soroll, però si aquest és el seu primer vestit a mida, les seves veus ja fa tres anys que es fan sentir des de Ciutadella. La d’en Quim Torres, que no diu res quan toca rock instrumental amb Sinevara, feia temps que volia abocar el que duia al pap, i s’hi va veure amb cor al costat de la Len Mesquida, una fan incapaç de cantar en cap altra llengua a banda del menorquí en què pensa i sent. S’acompanyaven l’un a l’altre amb l’acústica i fent cors, però en directe s’hi afegien els altres Sinevara per donar consistència a les cançons: tres o quatre si estan estrets, i fins a deu si hi ha lloc per a les imatges de Tòfol Pons, que il.lustra el disc. Així, han actuat al Festival de Música d’Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella, a l’Invictro de Vic i al vaixell Naumón de La Fura dels Baus amb només una maqueta de quatre cançons, premiada les Balears, a Salitja (Girona) i fins a Cáceres. En aquest disc tot seu –si bé els recolza en la producció la mà destra de Jaume Pla, alias Mazoni-, el violí de la Teresa Riudavets, el violoncel del Pau Marquès o la flauta de Borja Moll els embolcallen amorosament les veus sempre vulnerables –humanes-, les cabòries que els amoïnen i les il.lusions que els empenyen, tal com ho viuen i els raja a les lletres. Els més apoltronats titllaran d’ingènues “Cuidarem lo que no tenim” o “Un dia més, un dia menys”, però tampoc no entenen el “Visca a la llibertat” d’en Sisa”. El folk-pop naíf de delên, que sap tocar la tecla de l’emoció pura com elsColdplaymés inspirats, acarona les ànimes errants i les encoratja a seguir buscant perquès. Llarga vida.
Esteve Farrès
"Cançons delicioses, dolces i a la vegada salades. Les veus de Quim Torres i Len Mesquida s’interroguen sobre preocupacions quotidianes, amors i desamors, trobades i enyorances, la curiositat de viure el dia a dia i de somniar el demà. Emoció pura que es transmet amb melodies que s’eleven sobre un coixí de cordes, la millor banda sonora per a una nit de pluja. Pop intimista amb denominació d’origen Menorca"
